Abducció

Pol Ze 21/01/2013 20:43

Hi ha abundor de testimonis sobre abduccions. En molts casos la persona abduïda no recorda res de l’experiència fins que algun fet o circumstància li desperta un somni o record estrany, fins aleshores profundament amagat, o bé podria tractar-se d’una manifestació de demència. Si éssers extraterrestres han vingut o venen al nostre planeta, i entre els espècimens investigats hi són éssers humans, als quals esborren tot rastre de memoria de l’abducció, anàlisi i proves que els han practicat, qualsevol de nosaltres pot haver estat objecte d’aquests experiments sense saber-ho. Tot i que hi ha un cas summament interessant, si tenim en compte la Teoria de la Relativitat Especial de Eintein, segons la qual el temps passa considerablement més lent per qui viatja en una nau espaial a una velocitat propera a la de la llum, que per les persones que s’han deixat enrera.
Va ser a les 02:07 hores del 24 de novembre del 1954, que el soroll dels animals esvalotats i una estranya remor despertà l’Eusebi i la Francesca, uns masovers de la Plana de Vic recent casats. Eusebi es posà amb pressa els pantalons de pana i la jaqueta, agafà l’escopeta de caça i es precipità cap enfora, pensant que alguna bestia empaitava el galliner. La boira l’envoltà, es girà un vent mentre la remor es feia més forta. La Francesca es dormí tot esperant-lo. Quan despertà sortia el sol. En veure que no hi era el seu marit, es posà el xal a sobre i sortí descalça cridant el seu nom. A uns deu metres de la casa hi era l’escopeta al terra.
Res més es sabé de l’Eusebi. Totes les perquisicions foren en va. El donaren per desaparegut o mort, i la Francesca crià el seu fill treballant com a minyona pels amos del mas i vivint a la mateixa casa, on el fill esdevingué masover i, no feia molt, vidu i sense descendència. Fins al 24 de novembre del 2004, quan poc més de les dues de la matinada, el despertà una remor que feia vibrar el got d’aigua a la tauleta de nit. Es vestí a corre-cuita i remugant agafà l’escopeta; últimament s’havien produit alguns robatoris a les masies del voltant. Quan sortí de l’habitació veié la seva mare al passadís, descalça i cenyint-se el xal negre sobre les espatlles. L’etzibà que tornés al llit i sortí de la casa a gambades. La boira no deixava veure res a quatre metres i començà a voltar la casa. La mare, des de la porta, veié com sorgia de la boira l’Eusebi, jove i fort, tal com el recordava el dia que desaparegué. S’agafà al marc de la porta per no caure de l’ensurt, incapaç de emetre cap so i convençuda que es tractava d’una aparició de la seva ànima.
L’Eusebi mirava de trobar la escopeta quan veié una vella a la porta de casa seva. Li preguntà qui era i qué feia allà, però la vella no contestava. L’Eusebi cridà la Francesca, i llavors veié un home que l’apuntava amb una escopeta ordenant-li que es quedés ben quiet. Va cridar: “Malparit que l’heu fet a la meva dona!”, i va sentir el tret quan es girava per aguantar la vella que queia desmaiada.
A la Francesca la declararen dement senil, doncs no deixà d’afirmar que el seu fill va matar al seu pare, i que el seu home era el mort, i ensenyava fotos velles del seu marit comparant-les amb les del diari que va donar la noticia de l’incident, mentre la gent negava l’evident semblança.
Potser aquesta tragèdia restituí l’equilibri.

Nota: 6.7 Cuantitat de vots: 3
Etiquetes: abducció einstein boira escopeta

Comentaris:

Publicitat

Praesent sodales imperdiet augue. Mauris lorem felis, semper eu, tincidunt eu, sollicitudin eget, sem. Nulla facilisi. Morbi ut enim ut enim ultricies dapibus.

Publicitat

Donec commodo, turpis vel venenatis sollicitudin, quam ante convallis justo, sed eleifend justo lectus quis sapien. Ut consequat libero eget est.

Contacte | Curs PHP i Mysql a Barcelona © LaGotaMancha