Quatre lletres

Pol Ze 26/12/2012 21:32

Linz, 05 de novembre del 2012.
Estimada Clarissa,
espero que quan rebis aquestes quatre lletres estiguis bé. Jo estic bé, gràcies a Deu.
No hi ha manera de dir-te el que t’haig de dir sense fer-te mal, pel que no m’has de considerar cruel. Si soc en aquest país, tan llunyà de tú com mai, és perquè tots dos vam decidir que jo marxaria primer, separant-nos per poder viure junts més endavant; vam pensar que aquí trobariem la feina i prosperitat que no eren possibles al nostre país, i així va ser com vaig arribar aquí. No vaig trigar gaire en adonar-me que era inmigrant: l’entorn, l’idioma, el tracte, .. la desconfiànça que inspirava. Almenys tú et trobaves entre la gent coneguda que t’estima, .. en el lloc de sempre, on tot et resulta familiar i segur. Durant mesos vaig viure penosament, passant un fred i una solitud, com no havia sentit abans, i que no va traspuar a les meves cartes. No m’estic justificant, només intento fer-me entendre. Va ser aleshores que vaig coneixer a Hildegard, la dona que em va ajudar, en la que vaig trobar el caliu i.. l’amor. Ara vivim junts, em sento completament integrat, esperem un fill i pensem casar-nos. Res ha sortit com l’haviem planejat, però, per molt mal que em faci dir-t’ho i a tú més saber-ho, aquesta és la veritat. Tú saps que no ha estat la meva intenció causar-te aquest patiment, que és el que més em dol. Pel teu bé i el meu, oblida’m. A partir d’ara no sabras res més de mi. Et desitjo que refacis la teva vida i siguis tan feliç com jo soc.
Adeu.
Valeri Garcia.

Aquesta carta, en un sobre tancat i sense cap dada del remitent, li va ser entregada a l’advocat Dedák, en una presó a uns quants quilòmetres de Bratislava, durant l’última entrevista que va mantenir amb el pres 4241 i que transcribim a continuació:
Advocat.- ..no em puc creure que t’hagin caigut tants anys. No han tingut en compte cap atenuant dels que hem presentat. Escolta’m Valeri, recorrerem la sentència !.
4241.- Jo sabia a qué m’arriscava quan em van proposar el cop, ... no vull excusar-me perquè feia mesos que no treballava i no tenia res.
Advocat.-..el pitjor és que hagi mort el guarda....
4241.- Té aquesta carta. Demà, quan siguis a Linz, l’envies.
Advocat.- És per la teva xicota?
4241.- No n’has de fer res!. Ella no ha de complir la meva condemna, ni ha de saber res!
Advocat.- D’acord, d’acord..., no t’esveris. Demà l’enviaré des de Linz i no sabrà res de tú. Adeu Valeri.
4241.- Adeu.

Nota: 5.0 Cuantitat de vots: 2
Etiquetes: carta presó condemna

Comentaris:

Publicitat

Praesent sodales imperdiet augue. Mauris lorem felis, semper eu, tincidunt eu, sollicitudin eget, sem. Nulla facilisi. Morbi ut enim ut enim ultricies dapibus.

Publicitat

Donec commodo, turpis vel venenatis sollicitudin, quam ante convallis justo, sed eleifend justo lectus quis sapien. Ut consequat libero eget est.

Contacte | Curs PHP i Mysql a Barcelona © LaGotaMancha