Tristana i Isolda

Pol Ze 25/11/2012 19:53

Tristana va quedar vídua, i va plorar tant la mort del seu marit que tot en la seva existència era mullat per les llàgrimes que inundaven els seus ulls. Anava a l’espigó del port els dies grisos i de tempesta i, durant hores, mirava la mar acerba que s’havia emportat al seu estimat; una mar salada pels plors que feia vídues i òrfenes la major part de les dones del poble. Per això les que eren de dol s’el miraven amb rancúnia i les que no, amb temor, però totes ho feien amb respecte, per aquell immens cementiri.
D’ençà que va saber que no tornaria qui tant estimava, plovia a diari i, quan sortia el sol, pensava que era la llum que ell ja no veuria.
Un dia van trucar a la seva porta: eren dos estibadors que de seguida es van treure les gorres per dir-li que li portaven les pertinences dels seu marit que restaven al vaixell. Hi havia un bagul al terra i un emballum de roba amb un llarg peu, que ella va fer portar a la saleta. Va donar una moneda a cadascú dels homes i els va acomiadar. Tornà impacient a la saleta: alguna cosa d’ell havia tornat. Amb parsimònia va obrir el bagul, on va trobar algunes peces de roba, els estris d’afaitar, un ganivet i un feix de cartes, entre les que va reconeixer les seves. L’emoció l’escanyava i començava a somicar quan la va interrompre un soroll procedent del farcell de roba a sobre del llarg peu. Va descordar i treure l’embolcall i va apareixer un ocell de colors llampants que es va esborrifar i l’esguardava fixament de perfil. Ella es va enretirar sorpresa, caient sobre una butaca, on va quedar amb els ulls i la boca oberts.
Una CACATUA!- Exclamà. Al que l’au va repondre amb un xiscle, va aixecar la cua i va llençar al terra una cagarada, mentre repetia: - CACA.... TUA-
Marrana!- Cridà Tristana. L’ocell semblava desconcertat pel sobtat canvi d’espècie.
La vídua va portar molt decidida draps i una galleda d’aigua, amb el que es va posar a netejar enérgicament el terra embrutat queixant-se:- Merda, merda, merda...-
La cacatua va xisclar i es va començar a balancejar sobre la seva perxa dient: - Marrana,... Merda.-
La vida de Tristana va donar un altre tomb des d’aquell dia. Ja no plorava: remugava i renegava de la seva dissort, recollint bruticia, suportant xiscles i preocupada per esbrinar com cuidar un ocell tropical en un entorn tan fred. Era un encàrrec del difunt, qui no l’havia parlat mai d’aquella bestia i que, a més de deixar-la la pena, amb la cacatua, també l’havia deixat el dubte sobre ell. Perquè, ..quantes coses més l’havia ocultat?. Si la cacatua repetia allò que escoltava, com és que deia sovint: - Isolda, bonica, dona’m un petó -?, .. o, - Isolda, preciosa, qui t’estima a tú?-. Per no parlar dels escrits en les cartes del bagul d’amics estrangers, com : - ... has trobat companyia i consol amb Isolda.- , o bé: - ....celebro que siguis feliç amb Tristana i Isolda.- . Estava delerosa per saber qui era Isolda, però la idea d’anar a preguntar sobre l’amant del seu marit al capità o tripulació del vaixell on havia servit, li resultava humiliant, i no ho va fer.
Els dies passaven entre volades de la cacatua per la sala, trencant objectes apreciats per la vídua i tacant els mobles. Cada matí Tristana saludava a l’ocell amb un:- Bon dia Marrana-, al que responia la cacatua:- Bon dia Porca-.
Tristana va viure amb la cacatua molts anys més. Tenia de qui ocupar-se i es feien companyia. La cacatua mai més va sentir-se dir pel seu nom: Isolda.

Nota: 8.0 Cuantitat de vots: 2
Etiquetes: tristana vídua la mar cacatua

Comentaris:

Publicitat

Praesent sodales imperdiet augue. Mauris lorem felis, semper eu, tincidunt eu, sollicitudin eget, sem. Nulla facilisi. Morbi ut enim ut enim ultricies dapibus.

Publicitat

Donec commodo, turpis vel venenatis sollicitudin, quam ante convallis justo, sed eleifend justo lectus quis sapien. Ut consequat libero eget est.

Contacte | Curs PHP i Mysql a Barcelona © LaGotaMancha