2on dreta

Pol Ze 07/11/2012 19:48

M’acabaven de mostrar el pis en lloguer i, davant l’asèpsia practicada per l’agent inmobiliari, vaig decidir tenir una xerrada amb la portera. No va caldre gaire perquè m’ho expliqués tot, .. amb pels i senyals.
La Marcelina era l’anterior inquilina del pis que ara es lloga, el 2on esquerra, una dona vella i molt sola, qui aterrida assegurava ser empaitada per la veïna del davant, el 2on dreta.... On, que sapigues la portera, no havia viscut mai ningú.

La Marcelina patia la solitud endèmica de moltes persones carregades d’anys. Per això, el dia que li va semblar sentir algú al pis del costat, es va començar a sentir menys sola. Va començar a parar atenció al mínim soroll que pogués provenir de l’altra costat de l’envà que compartia amb l’altre pis, i que es trobava en el seu dormitori, fins al punt de convertir la seva curiositat en obsessió. Una nit va sentir com si algú estigués gratant la paret que la mantenia tan pendent. Quan va posar l’orella sobre la freda superfície pintada de blau, un cop sec en aquell mateix punt la va tirar enrera. Perplexa, no va poder entendre com la veïna podia haver sabut el que estava fent, i va mirar una i altra vegada la paret muda, .. Aquella nit no va poder dormir. Llavors, en les lentes hores de foscor va desitjar veure-la.
Al dia següent es va apostar a l’espiera de la porta per guaitar el replà de l’escala, a l’espera que aparegués. En algún moment hauria de sortir o entrar. S’havia quedat adormida en una cadira del rebedor i la despertà el soroll d’algú que pujava les escales. Va mirar per l’espiera i va veure un embalum negre caminar lentament cap a la porta del davant. Es va aturar en arribar a la seva porta i es va ajupir per ficar-hi la clau al pany. No li veia el cap, fins que, ...de sobte, es va girar pel cantó esquerra i va mirar la Marcelina, a través de la porta. Més intensament del que ella vigilava. Sorpresa, es va enretirar de cop, palpitant. Una certa paüra havia entrat a casa seva.
Aquella nit tampoc va dormir. Al matí va tornar silenta cap a la porta, esperant qualsevol indici per veure-la una altra vegada. Però va ser cap al tard que, cansada de mirar de tant en tant per l’espiera sense veure ningú, va mirar una última vegada abans de retirar-se. La veïna estava palplantada al mig del replà, mirant-la fixament. Marcelina va recular d’un bot, tremolant de l’ensurt. Encara no s’havia recuperat quan va sentir una porta que es tancava fora. Es va apropar de nou a la porta i, quan va mirar per l’espiera, va veure l’ull de la veïna, molt obert, sec i profund. L’esglai la va fer girar de sobte d’esquena a la porta, .. i allí hi era la veïna, davant seu....

Fa dies que em vaig instal·lar en aquest pis, on l’antiga inquilina, a qui segons la portera li faltava un bull, va morir d’un atac de cor. No vull ser aprensiu. La gent gran té manies i es mor.... però ahir tarda vaig sentir uns peus arrossegant-se pel replà de l’escala i vaig mirar per l’espiera: algú de negre i encorcobit era davant la porta del veí. És estrany, doncs la portera va dir que aquell pis era buit. Aleshores va girar el cap ....i em va mirar!. Vaig apartar la mirada espantat, i no he dormit gens ni mica.

Nota: 8.7 Cuantitat de vots: 3
Etiquetes: marcelina 2on dreta veïna espiera solitud

Comentaris:

Publicitat

Praesent sodales imperdiet augue. Mauris lorem felis, semper eu, tincidunt eu, sollicitudin eget, sem. Nulla facilisi. Morbi ut enim ut enim ultricies dapibus.

Publicitat

Donec commodo, turpis vel venenatis sollicitudin, quam ante convallis justo, sed eleifend justo lectus quis sapien. Ut consequat libero eget est.

Contacte | Curs PHP i Mysql a Barcelona © LaGotaMancha